És addicte aquell subjecte que creu que no pot viure sense l’objecte de la seva addicció, per la qual cosa el cerca de manera permanent i compulsiva.
L’addicte no en controla l’addicció, sinó que viu en funció d’aquesta: aquest és l’eix i el condicionant de tota la rutina; si intenta sortir sobtadament d’aquesta rutina, es veu afectat per problemes d’ansietat i, en general, torna a caure en el consum de la seva addicció, encara que pot deixar de ser addicte després de passar per una fase anomenada “mono”.
Per què consumeixen drogues algunes persones?
En general, les persones comencen a consumir drogues per diferents raons:
- Per sentir-se bé. La majoria de drogues d’abús produeixen sensacions intenses de plaer. Aquesta sensació inicial d’eufòria va seguida per altres efectes que difereixen segons el tipus de droga usada. Per exemple, amb els estimulants com la cocaïna, el “high” o eufòria és seguit per sentiments de poder, autoconfiança i major energia. Per contra, l’eufòria produïda pels opiacis com l’heroïna és seguida per sentiments de relaxament i de satisfacció.
- Per sentir-se millor. Algunes persones que pateixen ansietat o fòbia social, trastorns relacionats amb l’estrès o la depressió, comencen a abusar de les drogues en un intent de disminuir els sentiments d’angoixa. L’estrès pot jugar un paper important a determinar si algú comença o continua abusant de les drogues i en les recaigudes en els pacients que s’estan recuperant de la seva addicció.
- Per rendir millor. La necessitat que algunes persones senten de millorar el rendiment atlètic o cognitiu amb substàncies químiques pot tenir un paper similar en l’experimentació inicial i en l’abús continuat de la droga.
- Per curiositat o “perquè els altres ho fan”. En aquest aspecte, els adolescents són particularment vulnerables a causa de la forta influència que té sobre ells la pressió dels amics i companys. És més probable, per exemple, que s’involucrin en comportaments agosarats o de desafiament.
Si el consum de drogues fa que les persones se sentin bé o millor, quin és el problema?
Al principi, algunes persones perceben allò que semblen ser efectes positius amb el consum de drogues. També creuen que poden controlar-ne l’ús. Tot i això, les drogues poden apoderar-se ràpidament de les seves vides i convertir-se en addictes. Considerin com un bevedor social intoxicat pot pujar a un cotxe i ràpidament convertir una activitat plaent en una tragèdia per a ell i per als altres.
Amb el temps, si el consum de drogues continua, les activitats plaents es tornen menys plaents i l’abús de drogues es fa necessari simplement perquè els usuaris se sentin “normals.”
Les persones que abusen de drogues arriben a un punt en què busquen i consumeixen drogues malgrat els tremends problemes que això els causa a ells i als seus éssers estimats. Algunes persones comencen a sentir la necessitat de prendre dosis cada cop més fortes i amb més freqüència, fins i tot en les primeres etapes del consum de drogues. Han esdevingut persones addictes.
L’abús continu de drogues és un comportament voluntari?
En general, la decisió inicial de consumir drogues és voluntària. Tot i això, quan es converteix en abús de drogues, la capacitat individual per exercir l’autocontrol es torna summament deficient. Els estudis d’imatges del cervell dels drogoaddictes mostren canvis físics en àrees del cervell essencials per al judici, la presa de decisions, l’aprenentatge, la memòria i el control del comportament. Els científics creuen que aquests canvis alteren com funciona el cervell i poden explicar els comportaments compulsius i destructius que resulten de l’addicció.
Per què algunes persones es tornen addictes a les drogues i d’altres no?
Com qualsevol altra malaltia, la vulnerabilitat a l’addicció difereix d’una persona a una altra. En general, com més factors de risc es tenen, més gran és la probabilitat que el consum de drogues es converteixi en abús i addicció. En canvi, els factors de “protecció” redueixen el risc de desenvolupar una addicció.
Quins factors determinen que una persona es torni addicta?
No hi ha un sol factor que determini que algú es torni drogoaddicte. El risc total de tornar-se drogoaddicte és afectat per la constitució biològica de la persona, podent veure’s influenciat pel sexe o l’ètnia de la persona o per l’etapa de desenvolupament en què es troba i pel seu entorn social (per exemple, les condicions en la llar, a l’escola i al veïnat).
Quins factors biològics augmenten el risc de l’addicció?
Els científics creuen que els factors genètics, incloent-hi els canvis causats pel medi ambient en la seva expressió i funció, constitueixen entre el 40 i el 60 per cent de la vulnerabilitat a l’addicció. Els adolescents i les persones amb trastorns mentals tenen més risc per a l’abús de drogues i l’addicció en comparació de la població en general.
Quins factors ambientals augmenten el risc de l’addicció?
La llar i la família. La influència de l’ambient a la llar generalment és el més important en la infantesa. Els pares o les persones grans de la família que abusen de l’alcohol o de drogues, o que tenen comportaments criminals, poden augmentar el risc que els nens desenvolupin els seus propis problemes amb les drogues.
Els companys i l’escola. Els amics i els “coneguts” són els que exerceixen la influència més gran en l’adolescència. Els companys que abusen de les drogues poden convèncer fins i tot els joves que no tenen factors de risc que provin les drogues per primera vegada. El mal rendiment acadèmic o la manca de bones habilitats socials poden posar el nen en més risc per a l’addicció.
Quins altres factors augmenten el risc de l’addicció?
Consum primerenc. Tot i que el consum de drogues a qualsevol edat pot portar a l’addicció, les investigacions mostren que com més aviat es comença a consumir drogues, més gran és la probabilitat de progressar a l’abús més seriós. Això pot ser un reflex dels efectes nocius que tenen les drogues sobre el cervell en la fase de desenvolupament; també pot resultar d’una varietat de factors primerencs de vulnerabilitat, tant biològics com socials, incloent-hi susceptibilitat genètica, malaltia mental, relacions familiars inestables, i l’exposició a l’abús físic o sexual. Tot i així, el fet és que l’ús primerenc és un indicador fort de problemes futurs, entre els quals hi ha l’abús de substàncies i l’addicció.
Mètode d’administració. El fet de fumar una droga o injectar-la en una vena, augmenta el seu potencial addictiu. Les drogues que es fumen o s’injecten penetren al cervell en segons, produint una sensació inicial intensa de plaer. Tot i això, aquest “high” o eufòria intensa pot desaparèixer en minuts, portant l’abusador a nivells més baixos, més normals. És un contrast que se sent fortament i els científics creuen que aquesta sensació de pesadesa porta les persones a repetir l’abús de drogues amb la intenció de capturar novament l’estat de plaer immens.
Les persones addictes busquen amb cada dosi trobar aquesta sensació que van tenir al principi quan van començar a consumir, però malauradament ja mai més no ho aconseguiran, s’han convertit en persones addictes a les drogues i mai no podran sortir sense l’ajuda dels professionals adequats.
